Aquest
estiu han aparegut moltes cares noves a l’equip ganxó. Una d’elles és Dani
Castilla López, porter vingut de la UD Llagostera. Va ser el porter titular
fins que una lesió el va apartar del terreny del joc. Gairebé a punt de
reaparèixer, des de ADN Guíxols hem parlat amb ell per conèixe'l una mica.
Qui
és Dani Castilla?
Tinc
24 anys acabats de fer, sóc de Tordera i visc a Llagostera. Sóc una persona
familiar i que se sent bé rodejat de la parella, amics, companys i de la pròpia
família. Tot i no exercir de mestre, fa dos estius em vaig diplomar en
magisteri d’educació primària, especialitat d’educació física. A la espera de
que m’arribi la ocasió, treballo a Aluminis Collell i ho compagino amb l’entrenament
de prebenjamins i porters a la UE Llagostera.
A
on et vas formar com a jugador i per quins equips has passat?
Vaig
començar a jugar a futbols als 3 anys al CF Tordera, d’ençà fins al primer any
d’amateur vaig estar jugant allà i fins i tot vaig arribar a entrenar als més
petits. D’allà vaig marxar a Arenys de Mar a primera territorial on vaig estar
tres temporades. Al finalitzar la darrera d’aquestes, el cos tècnic de la UE
Llagostera es va posar en contacte amb mi per fer de tercer porter, la qual
cosa compaginava els entrenaments amb el primer equip i jugar amb el filial.
Tot i ser la darrera categoria, vam obtenir l’ascens amb Pau Menèndez com a
entrenador i van ser dues temporades en les que vaig poder gaudir de l’ascens a
segona B, i convocatòries a camps il·lustres com el del Atlètic Balears,
Manlleu, València Mestalla o també el de Sant Andreu. El fet d’anar a
Llagostera em va semblar una possibilitat immillorable de formar-me com a
porter i de viure des de molt a prop el futbol semi-professional.
Al
finalitzar la temporada passada vaig tenir la possibilitat de fitxar per l’AD
Guíxols i sense dubtes veient l’interès que van mostrar en mi, vaig endinsar-me
en el projecte d’aquesta temporada.
Sempre has
jugat de porter? Perquè de porter?
Si,
des dels tres anys vaig començar al món de la porteria…i fins a dia d’avui. El
motiu no el sé ben bé, però mai he tastat una altra posició, l’únic que recordo
és que el meu entrenador de benjamí un dia em va dir que o jugava de porter o
no jugava…no sé si per bé o per mal, li vaig fer cas (riu)
Quina
creus que és la teva principal virtut? I el teu pitjor defecte?
Les
virtuts no les has de dir un mateix. Com a defecte….podria dir que sempre he
tingut un handicap per l’alçada.
Normalment
diuen que el porter ha de ser una persona amb un fort caràcter. Com ets com a
persona?
El
tema del caràcter considero que va per èpoques, depenent de l’entorn i dels
resultats vas adquirint la confiança. És evident que els porters estem fets
d’una altra pasta i que dia a dia, partit a partit i fins i tot entrenament a
entrenament hem d’estar preparats per millorar i corregir les accions i les
decisions.
Com
a persona, en relació al futbol puc assegurar que mai m’he fet enrere i sempre
m’he pres cada moment com una oportunitat per millorar.
Com
arribes al Guíxols? Has notat molt el salt de categoria?
Com
ja he comentat amb anterioritat, aquest estiu vaig decidir prendre rumb a Sant
Feliu, tenint present que seria una temporada difícil però suposava un repte
interessantíssim.
Respecte
la categoria, sí, he notat molta diferencia en intensitat i en marge d’error.
Simplement m’he adonat “a base d’ensopegades” que els partits a aquest nivell
tenen una durada de 95 minuts i que no pots baixar la guàrdia en cap moment.
L'equip està fent un inici de temporada força irregular. Què li falta
a l'equip per estar més ben posicionat?
Bé,
sembla que tot està anant a millor en l’actualitat. L’equip havia incorporat
jugadors que no teníem experiència en la categoria i això, considero que ho hem
pagat a les primeres jornades. No obstant, l’equip té molt assumit que podem
competir amb qualsevol rival i tanmateix ens hem mostrat forts i units en els
moments més durs. Estic segur que tot anirà a millor ja que la implicació de
junta, cos tècnic i jugadors és exemplar.
Has
sigut el porter titular fins que una lesió t'ho ha impedit. Com estàs
animicament, i de la lesió?
En
aquest aspecte he d’estar agraït al cos tècnic ja que en el seu moment m’ha
donat temps per adaptar-me a la categoria. Malauradament no estic vivint com a
protagonista principal el bon moment en el que estem, no obstant intento ajudar
a l’equip en el que puc. D’altra banda he de dir que tinc com a company de
“fatigues” a en Sergi, que ho està fent molt bé d’ençà de la meva lesió.
A
dia d’avui ja començo el període de recuperació, per fi puc entrar en contacte
amb el terreny de joc tot i que amb la porteria encara em queda una setmaneta
més. Estic desitjant que arribi el moment de poder integrar-me completament en
els entrenaments amb el grup.
L’estat d’ànim, doncs
ho veig tot de forma més freda que abans, espero corregir allò a millorar en
aquest aspecte i no queda altre cosa que ser fort i treballar per estar, quan
abans millor, a disposició del míster i de l’equip.
Com
està el vestidor amb aquest inici de temporada?
El
vestidor és molt fort, molt més fort del que ningú es pot imaginar al ser tan
joves. Un exemple d’aquest fet és que tots treballem a una i seguint una
direcció, fins al punt de que en aquells partits claus que et marca el
calendari hem donat la talla i els hem sobrepassat amb èxit.
Creus que és remontable?
Si, com ja he comentat anteriorment estem
en un moment perfecte, l’equip ha madurat i els resultats estan sortint. Si se
li dóna a aquest conjunt el temps necessari serem un equip a tenir en compte en
curt-mig termini.
Quin equip contra el que has jugat t'ha
sorprès més?
El partit contra la Jonquera va ser el
més dur, crec que vàrem veure’ns sobrepassats. Els quatre jugadors de davant
tenien molt de nivell i ho vam pagar. No obstant, d’aquell partit, juntament
amb el de Sant Cugat crec que vam aprendre lliçons que ens aportaran molt en el
futur.
Un desig de cara a la temporada?
A nivell d’equip tenim el desig de
respondre a la confiança i al treball que s’està fent per nosaltres. Tots sabem
el club que defensem i allò que comporta.
Tinc l’esperança que la temporada
assoleixi allò que en un principi, particularment, em vaig marcar. Si passés
així, seria una boníssima senyal per a tots nosaltres.
AL DETALL
El teu equip: El Barça
No jugaria mai a: un dia
Tito (jugador del Llagostera) em va dir: “mai diguis això, el futbol dóna
moltes voltes.” Prefereixo seguir el seu consell.
Si no haguessis jugat a futbol, hauries
jugat a: Futbol Sala
El millor jugador amb el que has
compartit vestuari: David Costa, estic fent molts amics al món del
futbol, però com a global en David sabem quin tipus de persona/jugador és!
El millor entrenador que has tingut: Difícil destacar-ne un, tots els que he tingut
tenen les seves propietats i les seves armes.
El millor moment de la teva carrera
futbolística fins al moment: Sens dubte
el passat estiu, en què vaig establir contacte amb el Guíxols, era una
possibilitat de donar un salt de categoria i era un objectiu per el que portava
molts anys lluitant. He de dir que en aquest salt estic molt agraït al tracte
que he rebut com a jugador i encara rebo com a entrenador, de la UE Llagostera.
El pitjor moment de la teva carrera
futbolística fins al moment: Segurament la lesió que encara a dia d’avui no he
sobrepassat. No obstant fent la vista enrere el moment més trist com a
futbolista va ser el fet de no sentir-me valorat al CF Tordera, fet que a
posteriori va suposar la meva marxa a l’Arenys de Mar. És dur que no et valorin
a casa….però quan passen els anys i veus que deixes amistats i bons records a
altres clubs de més categoria, t’adones que el més profitós va ser marxar
d’allà.
Un bon porter ha de tenir: Confiança en
les seves possibilitats.
Un plat: Arròs a la cubana
Una pel·lícula: John Q
Un llibre: El secret
Un estil musical: La rumba
Un grup: La fuga
Un color: Vermell
Una ciutat: París
Un estadi: El Camp nou
Mar o Muntanya: Mar
Un jugador: Iker Casillas
Un himne: You'll Never Walk
Alone
.JPG)
